Expressar-se mitjançant la robòtica de LEGO

LEGO és el nom d’una popular marca de joguines caracteritzada per estar formada per blocs interconnectables, la seva mecànica possibilita que els infants elaborin les seves pròpies joguines, expressant-se a través dels dissenys que ells mateixos creen. En els darrers anys la empresa també ha posat a la disposició dels usuaris una sèrie de maquetes de robots, que els infants poden muntar i programar. Si bé n’hi ha un bon ventall d’opcions que poden servir de guia, la dinàmica LEGO afavoreix que cadascú creï el seu propi model de robot.

Se’ns dubte, el disseny i la construcció de robots desenvolupa tota una sèrie d’objectius vinculats a la competència artística. En aquest sentit, podem parlar de posar en joc les habilitats de pensament divergent i convergent, planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per a assolir uns resultats, i posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se, entre d’altres.

Arte audiovisual y nuevas tecnologías en la escuela

Lucia Pimentel i Andrea Giráldez, professora de l'àrea de Didàctica de l'Expressió Musical a l'Escola Universitària de Magisteri de Segòvia (Universitat de Valladolid), han coordinat una obra titulada Educación artística, cultura y ciudadanía (2011) a on, en el capítol 9, Leonardo Vidigal diserta sobre les arts i les noves tecnologies. El llibre afirma que en les últimes dècades hem estat testimonis del sorgiment de noves modalitats d'experiència estètica i creació artística, caracteritzades per l'ús de mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La immensa varietat de dispositius electrònics, proveïts d'eines i aplicacions cada vegada més versàtils i fàcils d'utilitzar, han propiciat una democratització de l'art, en el sentit més ampli del terme. A més d'accedir a una oferta incommensurable de produccions artístiques del passat i del present, les tecnologies digitals han possibilitat que siguin cada vegada més les persones que poden realitzar les seves pròpies creacions, fins i tot sense comptar amb coneixements específics.

Aquest nou escenari, en el qual han nascut i crescut els nostres estudiants, els anomenats nadius digitals, ha portat a nombrosos educadors a revisar el paper que tenen les arts a l'educació i a reconsiderar els processos d'ensenyament i aprenentatge artístic a través de la cerca de pràctiques significatives que possibilitin, tant una alfabetització múltiple de l'alumnat, com el desenvolupament de la sensibilitat estètica i l'observació crítica en un món intervingut per tecnologies. En aquest context, la funció dels docents ja no consisteix només a facilitar el desenvolupament d'habilitats tècniques relacionades amb les arts visuals, la música, la dansa, el cinema o altres llenguatges, sinó també a proporcionar un espai en el qual els estudiants puguin construir significats a partir del conjunt de la informació visual, sonora, textual, audiovisual i multimèdia a la qual diàriament tenen accés, i a crear, publicar, difondre i compartir les seves pròpies produccions.

Les tecnologies contemporànies possibiliten l'accés i la interacció amb obres de diferents períodes de la història de l'art, així com la producció artística d'estudiants de totes les edats. La possibilitat de visitar virtualment museus de tot el món, o d'assistir a l'estrena d'un concert o un espectacle que es projecta en les nostres pantalles amb una excel•lent qualitat d'imatge i so, propicien un ensenyament de l'art més completa, oferint una àmplia oferta d'accés a obres que, d'una altra manera, no podrien ser vistes i/o escoltades i afavorint el desenvolupament del pensament artístic. Les possibilitats de creació artística completen un panorama que ja ha començat a canviar, i segurament ho farà cada vegada més en els propers anys, el nostre concepte d'ensenyament i aprenentatge artístic a les escoles.

Clickeu sobre la imatge per accedir al llibre:

Cambiar el panorama de las escuelas. Indagación narrativa, artes visuales y TIC en una escuela activa radical

Joaquín Paredes, professor titular de la Universitat Autònoma de Madrid i expert en noves tecnologies aplicades a l’educació, ha participat en el llibre Antropología audiovisual, medios e investigación en educación (2011), escrivint un capítol on presenta diversos elements que conformen una anàlisi en la qual tenen un important paper les arts visuals. Parla del paper del visual al món contemporani, i defensa una metodologia d'ensenyament pensada per actuar en un món concebut d'aquesta manera.

Del que postula al seu text, s’entén que afegint les TIC com a eina es reconeix la naturalesa de la cultura visual contemporània. Amb l'apropiació de les TIC es pot no només rebre sinó també analitzar la imatge. Els espais educatius en què s'utilitzen les TIC permeten situar les imatges en els seus contextos i tractar d'analitzar amb les persones com està contribuint aquest univers visual a la construcció de les seves identitats.

Els processos educatius mitjançant una forma crítica d'ensenyament de les arts visuals, on també participa la subjectivitat de cadascú, ja que s'aposta per la construcció d'identitats amb capacitats de comprensió crítica, el que suposa alliberar-se obrir-se a totes les realitats possibles.

En tot això participen les arts visuals. La seva utilització va més enllà de considerar-les meres eines i llenguatges. L'educació artística i la formació de docents són temàtiques fonamentals per a aquest tipus de pràctiques.

Clickeu sobre la imatge per accedir al capítol:

L'artteràpia t'ajuda a crear-te de nou a tu mateix

"No sé trata de ser creativo, sino de ser creador. De crearte. Y para eso no hay recetas." Interessant entrevista a l'artterapeuta Miquel Izuel, sobre l’art i la creativitat publicada a la contra de la Vanguardia el dia 15 d’abril.

IIa JORNADA CREANT XARXA “ART I EDUCACIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL”

Un dels quatre eixos d’actuació de Conarte Internacional és la creació de xarxa de projectes que tinguin les arts i l’educació com les seves motivacions principals. En aquest sentit i seguint la proposta ja feta l’any anterior, es proposa una segona edició de la trobada que es va fer en febrer de 2014.

En aquesta ocasió es pretén combinar la reflexió sobre els projectes que Conarte Internacional ha iniciat en aquest primer any de vida i també d’altres de la xarxa, amb la presentació de noves experiències, així com l’intercanvi d’idees, actituds i coneixements. Finalment es proposa fer una reflexió sobre les arts com a eixos de canvi i de transformació social.

Un arbre, dos arbres, tres arbres

Sóc un gran fan del Photoshop, el programa líder en edició d’imatges, la seva funcionalitat per capes atorga molta llibertat a l’hora de retocar o crear il•lustracions i dins del camp de l'educació pot ser molt útil per elaborar contes, per exemple. En aquesta ocasió us penjo un conte que ve a ser una intervenció en el dol i la mort pensada per educació infantil, i que vaig realitzar amb unes companyes del cicle formatiu.

Cada imatge ha estat dissenyada mitjançant aquest programa i després, gràcies al YouTube, el popular editar de vídeos, les he ajuntat en format vídeo utilitzant una animació senzilla però efectiva. La cançó que acompanya a les imatges es tracta de la banda sonora de Six feet under (2001-2005), una sèrie de televisió americana que també girava al voltant de la mort, i que desprèn una sensibilitat que enllaça perfectament amb les il•lustracions.

Les aventures d'una poma artística

Seguim amb ISSUU, el servei en línea que permet l’allotjament i visualització de documents digitalitzats com llibres, revistes i diaris, de forma realista i personalitzable en format pdf. En aquesta ocasió us presento Les aventures d’una poma artística, un conte elaborat en col•laboració amb dues companyes de classe que parteix de la premissa d’aproximar als infants una sèrie d’obres pictòriques rellevants i característiques dels diferents moviments històrics.

Per aconseguir que els infants s’interessin per les imatges s’ha buscat un fil conductor senzill i conegut per ells, aquest centre d’interès és una poma verda que apareix de manera constant al conte i que es mostra permeable als diferents estils de cada època. Com que cada imatge té elements diferenciadors, l’educador pot anar interactuant amb els nens per ajudar a verbalitzar els diferents estils de pintura que hi han i quines són cadascuna de les seves particularitats.

Bàsicament es tracta d’un recurs senzill però efectiu a l’hora de presentar la història de la pintura a l’aula, i es pot utilitzar tant a infantil com a primària.