Colorpèdia

Colorpèdia és una proposta de treball de curs de l'assignatura "Programes Multimèdia Infantils i Juvenils” de la Menció en TIC del Grau dels Estudis de Mestre d'Ed.Primària, es tracta d’una unitat didàctica destinada a cicle inicial i elaborada per Macarena Pérez i jo mateix.

Aquesta proposta gira al voltant de les emocions i està vinculada a l’àrea artística. Les emocions estan molt associades a l’art, ja que a més de ser un mitjà d’expressió, és tot allò que no és utilitari però que serveix per ser feliç. En aquest sentit les TIC ens aporten molts recursos que ajuden a la realització d’activitats que afavoreixen una expressió sana d’aquestes emocions.

El recurs principal d’aquesta unitat didàctica són les BeeBot, molt relacionades amb l’educació infantil i el primer cicle, però que habitualment no formen part de l’àrea artística. Es tracta d’un element interesant ja que té una forma molt propera a la sensibilitat dels nens i els infants poden interactuar físicament amb ell.

Analitzant amb el model SAMR, les Beebot, per exemple, estan dins de l’apartat de millora, concretament com a augment, i parlant en general de la unitat, de la Taxonomia de Bloom, es desenvolupa l’activitat de crear, ja que en ser sessions vinculades a l’àmbit artístic, té un pes molt important el fet de produir, idear i elaborar una obra pròpia.

Existeix una certa dificultat a l’hora de vincular l’art i les TiC, ja que a primària la competència artística té un enfocament molt més manipulatiu i experimental que no pas tecnològic. Tot i així, la relació entre TIC i art és evident, i acostar aquests dos termes en conjunt ha estat un dels principals objectius que ens hem proposat.

CaleidoBooks

CaleidoBooks són una sèrie de llibres digitals dirigits a alumnes del cicle superior de Primària, el primer monogràfic educatiu d’aquest projecte ha estat “La llum” i l’han publicat en català, castellà i anglès. El llibre està disponible per a ser descarregat en IBooks en el teu Mac o IPad, i amb ITunes en el teu ordinador.

Aquest llibre treballa la llum a partir de quatre eixos que fan referència a les àrees educatives de la Tecnologia, l’Educació visual i plàstica, les Ciències socials i les Ciències de la naturalesa, però bàsicament es tracta un treball molt interdisciplinar, transversal i interactiu. El recurs especifica les competències implicades, les intel•ligències múltiples i els nivells de la Taxonomia de Bloom, i està pensat per a ser desenvolupat dins d’un context educatiu, on els alumnes podran experimentar, investigar i crear.

Lipdub de "La Vila"

El lipdub és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus gestos, llavis i moviments amb el so d’una cançó o qualsevol altra font musical. El més habitual és que estiguin enregistrats en un sol pla seqüència que mostra un llarg recorregut per les instal•lacions de la institució que realitza la gravació i que es vagin passant el protagonisme d’un component a l’altre de la comunitat.

Forma part del recent corrent artístic anomenat net art, i es tracta d’un nou gènere comunicatiu i artístic amb un fort caràcter interdisciplinari, ja que vincula directament la competència lingüística i audiovisual amb l’artística i cultural, per exemple. Amb ell es pot treballar la creativitat, el pensament divergent i convergent, l’elaboració del guió, l’escenificació i el vestuari, entre d’altres. A més que posa de manifest que avui en dia per a comunicar-se en una societat en xarxa ens cal el domini de les TIC.

En aquest sentit es pot mencionar l’experiència de l’escola Baldiri Reixac de Banyoles (coneguda popularment com "La Vila"), on es va realitzar un lipdub com una forma de presentació informal del centre, potenciant la imatge de l’escola dins del municipi, millorant la cohesió social i afavorint les relacions interpersonals entre els diferents membres que interactuen a l’escola (alumnat, mestres, familiars i personal no docent). Tant el procés com el resultat final, trenquen una llança per la simpatia i el treball col•lectiu.

Lipdub de "La Vila" - Baldiri Reixac de Banyoles (2011) from Àlex B. Cavalera on Vimeo.

Les Bee-Bots envaeixen les escoles!

Bee-Bot és un robot educatiu dissenyat per a ser utilitzat per nens d’infantil i primària, la seva forma imita la d’una divertida abella i bàsicament es tracta d’una eina molt adequada per a l’ensenyament-aprenentatge de la seqüenciació, l’estimació i la resolució de problemes, a més d’iniciar als infants en la programació.

Al mapa que trobareu a continuació hi han senyalitzats gran part dels centres de Barcelona a on es treballa amb les Bee-Bots, la imatge resulta il•lustrativa per comprovar com n’està actualment d’acceptat aquest recurs.

   

Per la seva banda, Xavier Rosell, assessor en tecnologia educativa, especialitzat en programació i robòtica educativa, ens parla al seu bloc de diverses experiències a l’aula amb les Bee-Bots. Des de l’escola Sant Martí, a on l’alumnat investiga i descobreix lliurement el seu funcionament, passant per la Fira de Matemàtiques de l’Escola la Mar Bella, on un dels espais estava dedicat exclusivament a la robòtica educativa i girava al voltant de la figura d’aquests robots.

Tot i així, el que m’ha cridat més l’atenció és la seva proposta d’utilitzar les Bee-Bots com a mitjà per expressar sentiments, emocions i vivències, el que anomenaríem fer un ús artístic d’aquests robots. Aquesta experiència posa l’accent en l’autonomia dels infants i en la seva capacitat per elaborar creacions visuals. El recurs és senzill: enganxar retoladors de colors (o un altre tipus de marcadors) a les Bee-Bots per tal de que dibuixin formes mentre es mouen, de tal manera que, els infants s’expressen amb creativitat a través del llenguatge plàstic i dins de l’àmbit de les TIC.

Vosaltres mateixos podeu valorar els resultats:

Scratch

Scratch és un llenguatge de programació pensat per a infants de primària, que mitjançant una interfície molt senzilla possibilita la creació d’històries interactives, tutorials i jocs, que es poden compartir en línia. Un cop l’usuari s’ha familiaritzat amb aquest llenguatge, pot elaborar les seves pròpies narracions o animacions, mentre es familiaritza amb l’estructura típica de la narració (presentació, nus i desenllaç), transmet maneres d’entendre el món, descobreix el significat del ritme, desenvolupa activitats mentals com memoritzar, analitzar, anticipar, relacionar, imaginar, estructurar i pensar, i, especialment, utilitza la creativitat.

Les noves formes narratives que estan sorgint en els darrers anys li atorguen molt més protagonisme a l’usuari que no pas les tradicionals, l’Scratch segueix aquesta tendència dotant de recursos de qualitat als infants perquè tothom pugui elaborar les seves pròpies històries o escenes. En aquest sentit, i analitzant aquesta aplicació mitjançant la Taxonomia de Bloom, podem dir que es tracta d’un programa molt complert, ja que es relaciona amb totes les seves categories. A més, i partint del model SAMR, podríem afirmar que redefineix i possibilita noves tasques que fins aleshores eren inconcebibles, al que se li pot sumar el fet de tenir una interactivitat comunicativa que possibilita compartir les pròpies creacions amb la resta dels usuaris.

Expressar-se mitjançant la robòtica de LEGO

LEGO és el nom d’una popular marca de joguines caracteritzada per estar formada per blocs interconnectables, la seva mecànica possibilita que els infants elaborin les seves pròpies joguines, expressant-se a través dels dissenys que ells mateixos creen. En els darrers anys la empresa també ha posat a la disposició dels usuaris una sèrie de maquetes de robots, que els infants poden muntar i programar. Si bé n’hi ha un bon ventall d’opcions que poden servir de guia, la dinàmica LEGO afavoreix que cadascú creï el seu propi model de robot.

Se’ns dubte, el disseny i la construcció de robots desenvolupa tota una sèrie d’objectius vinculats a la competència artística. En aquest sentit, podem parlar de posar en joc les habilitats de pensament divergent i convergent, planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per a assolir uns resultats, i posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se, entre d’altres.

Arte audiovisual y nuevas tecnologías en la escuela

Lucia Pimentel i Andrea Giráldez, professora de l'àrea de Didàctica de l'Expressió Musical a l'Escola Universitària de Magisteri de Segòvia (Universitat de Valladolid), han coordinat una obra titulada Educación artística, cultura y ciudadanía (2011) a on, en el capítol 9, Leonardo Vidigal diserta sobre les arts i les noves tecnologies. El llibre afirma que en les últimes dècades hem estat testimonis del sorgiment de noves modalitats d'experiència estètica i creació artística, caracteritzades per l'ús de mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La immensa varietat de dispositius electrònics, proveïts d'eines i aplicacions cada vegada més versàtils i fàcils d'utilitzar, han propiciat una democratització de l'art, en el sentit més ampli del terme. A més d'accedir a una oferta incommensurable de produccions artístiques del passat i del present, les tecnologies digitals han possibilitat que siguin cada vegada més les persones que poden realitzar les seves pròpies creacions, fins i tot sense comptar amb coneixements específics.

Aquest nou escenari, en el qual han nascut i crescut els nostres estudiants, els anomenats nadius digitals, ha portat a nombrosos educadors a revisar el paper que tenen les arts a l'educació i a reconsiderar els processos d'ensenyament i aprenentatge artístic a través de la cerca de pràctiques significatives que possibilitin, tant una alfabetització múltiple de l'alumnat, com el desenvolupament de la sensibilitat estètica i l'observació crítica en un món intervingut per tecnologies. En aquest context, la funció dels docents ja no consisteix només a facilitar el desenvolupament d'habilitats tècniques relacionades amb les arts visuals, la música, la dansa, el cinema o altres llenguatges, sinó també a proporcionar un espai en el qual els estudiants puguin construir significats a partir del conjunt de la informació visual, sonora, textual, audiovisual i multimèdia a la qual diàriament tenen accés, i a crear, publicar, difondre i compartir les seves pròpies produccions.

Les tecnologies contemporànies possibiliten l'accés i la interacció amb obres de diferents períodes de la història de l'art, així com la producció artística d'estudiants de totes les edats. La possibilitat de visitar virtualment museus de tot el món, o d'assistir a l'estrena d'un concert o un espectacle que es projecta en les nostres pantalles amb una excel•lent qualitat d'imatge i so, propicien un ensenyament de l'art més completa, oferint una àmplia oferta d'accés a obres que, d'una altra manera, no podrien ser vistes i/o escoltades i afavorint el desenvolupament del pensament artístic. Les possibilitats de creació artística completen un panorama que ja ha començat a canviar, i segurament ho farà cada vegada més en els propers anys, el nostre concepte d'ensenyament i aprenentatge artístic a les escoles.

Clickeu sobre la imatge per accedir al llibre: